Sant Quintí de Mediona, situat a la comarca de l’Alt Penedès, posseeix una història rica i diversa que es remunta a l’època prehistòrica, amb troballes arqueològiques que evidencien la presència humana en el seu territori des de temps antics.
El topònim de Sant Quintí apareix documentat per primera vegada l’any 962, en el “Novum Speculum” del Bisbat de Barcelona. Posteriorment, l’11 de febrer de 1021, es menciona en un document de venda al lloc de Riudebitlles, indicant la presència d’una església dedicada a Sant Quintí.
Durant els segles XI i XII, les zones més fèrtils del terme de Mediona van ser cedides a cases monàstiques, i l’alou de Sant Quintí va ser donat al Monestir Benedictí de Santa Maria de Ripoll. Aquesta vinculació monàstica va propiciar la formació d’un nucli de població al voltant del priorat, donant lloc a una vila closa que servia per protegir els habitants de guerres i epidèmies.
L’església de Sant Quintí es menciona per primera vegada l’any 962. El 1088, Bernat Guillem de Queralt va donar l’alou de Sant Quintí al Monestir de Santa Maria de Ripoll amb la intenció d’establir-hi un monestir. Aquesta cel·la monàstica es va consolidar al llarg dels segles, i el 1189 la possessió del priorat quintinenc va ser ratificada per Ripoll. Durant l’edat mitjana, el priorat va acumular possessions que arribaven fins a Sant Joan de Conilles, cobrint censos de gairebé el 54% de les terres del terme de Mediona.
Al segle XIV, Sant Quintí va experimentar un creixement significatiu. El nucli més antic estava format per la plaça de l’Església, la plaça Major i carrers com el de Baix, el del Regueró i el del Salt. La plaça Major, antigament porticada, era el centre d’activitats com el mercat, la fira o els encants. El 1314, es documenta la construcció de la taula de la carnisseria en aquesta plaça, indicant la seva importància comercial.
El creixement demogràfic es reflecteix en els registres de l’època: el 1403 es comptabilitzaven 32 caps de casa o famílies i 42 cases, mentre que el 1572 ja hi havia 60 caps de casa i 68 edificacions. Aquest augment de població va comportar l’expansió de la vila més enllà dels seus murs originals, amb la construcció de nous carrers i cases al llarg dels camins de sortida.
Al llarg de la seva història, Sant Quintí ha patit diverses destruccions a causa de conflictes bèl·lics. El 1541, soldats francesos van cremar l’església i van destruir la casa del prior. Durant la Guerra dels Segadors, el 1651, les tropes del Marquès de Los Vélez van saquejar i incendiar la sagristia i la casa parroquial. El 1714, en el context de la Guerra de Successió Espanyola, la vila va ser incendiada per soldats francesos, i el 1809, durant la Guerra del Francès, les tropes napoleòniques van causar greus destrosses al priorat.
Al segle XIX, amb la Revolució Industrial, Sant Quintí va aprofitar l’abundància d’aigua de la riera de Mediona per impulsar la instal·lació d’indústries tèxtils i molins paperers. Aquest desenvolupament industrial va comportar un augment significatiu de la població, arribant a 2.307 habitants el 1864. No obstant això, l’arribada de la fil·loxera, que va devastar les vinyes, va provocar una crisi econòmica i un èxode de població.
Sant Quintí de Mediona conserva un ric patrimoni cultural, amb edificis històrics i una estructura urbana que reflecteix el seu passat medieval. La vila manté vives les seves tradicions populars, amb celebracions com la Festa Major, en la que participen fins a una desena de grups folklòrics. A més, d’aigua sempre ha estat un tret identitari de la vila, amb nombroses fonts i recs que han estat font d’energia i de vida per als seus habitants i que actualment han configurat un paisatge que permet gaudir de la riquesa paisatgística de la zona.
