La figura de Joan Amades, reconegut etnòleg i folklorista català, està estretament vinculada amb Sant Quintí de Mediona, un municipi que va marcar una etapa significativa de la seva vida personal i professional. Nascut a Barcelona el 1890, Amades va dedicar tota la seva trajectòria a preservar i difondre la cultura popular catalana, i Sant Quintí va esdevenir un espai de gran influència en la seva obra.

La seva connexió amb Sant Quintí es va consolidar a través del matrimoni amb Enriqueta Mallofré i Coca, originària del poble. A partir dels anys 40, el matrimoni va residir durant llargues temporades a la casa del carrer Ramon i Cajal, construïda entre els segles XVIII i XIX, on Amades va viure fins a la seva mort el 1959. Aquesta llar es va convertir en un espai de reflexió i treball, envoltat d’un entorn que li proporcionava inspiració constant.

Sant Quintí, amb les seves arrelades tradicions, va captivar Amades des del primer moment. Festivitats com la Festa Major, amb elements que encara són reminiscència d’un passat ple de simbolisme, van ser motiu d’estudi i admiració. Aquest interès va quedar reflectit en la seva extensa obra, considerada la més completa mai escrita sobre el folklore de Catalunya.

Algunes de les manifestacions culturals que Amades va documentar a Sant Quintí inclouen:

  • El Ball de Gitanes: una dansa festiva que el va fascinar per la seva energia i simbolisme.
  • Les llegendes locals: històries sobre la Font de l’Avellaner o el pas de personatges mítics pel territori.
  • Les tradicions vinícoles: Sant Quintí, situat al cor d’una terra vinícola, va aportar a Amades una mirada profunda sobre les festes relacionades amb la verema i el vi.

El poble també va tenir un lloc destacat en moments importants de la vida d’Amades. L’any 1954, va ser padrí del bateig d’un nou drac i d’uns gegants, un esdeveniment que reforça el vincle especial entre el folklorista i la vila.

Avui dia, Sant Quintí de Mediona conserva l’esperit de les tradicions que tant van fascinar Joan Amades. El llegat del folklorista perdura en la memòria col·lectiva del poble, que continua sent un referent cultural gràcies a la seva obra i a l’amor que va mostrar per aquesta terra i la seva gent.

En honor al seu llegat, el poble compta amb un capgròs que porta el seu nom, reforçant el seu paper com a guardià de la memòria cultural local.