Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya
La Festa Major de Sant Quintí és la principal expressió de la cultura popular quintinenca amb una rica tradició que es remunta a l’any 1755 segons les referències documentals. El seu valor històric i cultural està reconegut pel Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya.
La tradició folklòrica de Sant Quintí de Mediona és una expressió genuïna de la seva identitat cultural, amb un ric llegat de balls, figures festives i elements populars que han perdurat i evolucionat al llarg dels segles. Aquest patrimoni viu és un reflex de la capacitat del municipi per mantenir vives les seves tradicions.
Les festes locals són l’escenari que permet continuar mantenint aquesta herència, que inclou danses i melodies populars, figures emblemàtiques i espectacles que han estat transmesos de generació en generació. Entre les manifestacions més destacades hi ha els balls de la Festa Major, que reuneixen elements folklòrics, balls i figures centenàries.
Actualment, hi ha fins a una desena de grups que actuen a les cercaviles de Festa Major i en esdeveniments com la Fira Mata-degolla, a més de dur a terme sortides pels municipis del territori al llarg de l’any.
Joan Amades i la cultura popular
La cultura popular quintinenca està caracteritzada per balls i elements festius que tenen una tradició centenària. El paper de Joan Amades en la promoció de la cultura popular s’explica al documental ‘Joan Amades i la Cultura popular de Sant Quintí de Mediona’.
Joan Amades va ser una figura cabdal en la preservació de les tradicions culturals de Catalunya. Al llarg de la seva vida, va recopilar, documentar i divulgar un extens patrimoni de festes, llegendes, danses i costums populars, que es recull de manera magistral en la seva obra més emblemàtica, el Costumari Català. Aquest treball és una referència fonamental per entendre la història i la cultura popular de molts pobles, incloent-hi Sant Quintí de Mediona.
El Drac Quintifoc
El Drac de Sant Quintí, conegut com el Quintifoc, té arrels antigues a la vila, amb els primers dracs documentats des de 1853. Després de desaparèixer durant la Guerra Civil, un nou drac es va construir el 1954, inspirat en el de Vilafranca i apadrinat per Joan Amades. El drac actual es va batejar com a Quintifoc al seu 50è aniversari.
El Ferafoc
El Ferafoc, creat el 2011 per Elías Álvarez, és una bèstia de foc dissenyada com un hipogrif, amb cap i ales d’àliga i cos de cavall. Segons una llegenda de Joan Serra, el comte Guillem de Mediona, després de combatre amb àligues per una espasa màgica, es transforma en aquesta criatura mitològica. El Ferafoc guarda l’espasa Tisona i es vincula amb el folklore de Sant Quintí.
Diables
Els Diables de Sant Quintí són una colla emblemàtica que omple els carrers de foc i tradició en correfocs i festes populars. Amb energia i passió, mantenen viva la cultura del foc, sent un element clau de la Festa Major i altres esdeveniments locals. El seu ball de Diables, datat del 1853, és viu encara en les seves representacions.
Ball d’en Serrallonga
El Ball d’en Serrallonga, documentat a Sant Quintí el 1900, va ser prohibit durant la dictadura de Primo de Rivera. Recuperat el 2007, inclou balladors que representen personatges de la llegenda de Joan de Serrallonga, amb coreografia i acompanyament de gralles. Es diferencia dels trabucaires per la seva estructura coreografiada.
Els Gegants
La Colla Gegantera de Sant Quintí es documenta des de 1915, amb una parella de gegants que desapareixen durant la Segona República. L’Ajuntament va adquirir nous gegants el 1954 i el 1969, amb figures més lleugeres, i en 1986 es van afegir gegantons. El 2010 es van presentar els gegantons Justí i Neus, i el 2012 es van restaurar els gegants Roger i Elisenda. El 2022 es va celebrar la primera trobada gegantera del municipi.
Els Capgrossos
Els Capgrossos de Sant Quintí es documenten per primera vegada el 1915 al Costumari Català de Joan Amades. Després de desaparèixer el 1931, l’Ajuntament va comprar capgrossos propis el 1952. El 1998 es van adquirir rèpliques a Barcelona i actualment inclouen figures representatives de la vila, com Joan Amades.
Els Bastoners
El Ball de Bastoners de Sant Quintí es documenta des de 1818 i és un dels més antics del poble. Fins al 1920 es ballaven 6 dels 8 balls originals. Es toca amb una flauta de bisell en lloc de la gralla i té la tradició de regalar un ram a la núvia quan un membre es casa.
Les Panderetes
El Ball de les Panderetes va començar el 1969 quan una mestra el va ensenyar a les nenes de l’escola. El 2004 es va formar la colla gran, amb noies més grans de 17 anys. Aquests balls són una versió femenina dels tradicionals balls de panderos, on només ballaven homes.
El ball de Gitanes
El Ball de Gitanes de Sant Quintí es documenta des de 1853 i es recupera el 2011 per joves del poble. Format per 10 gitanes, 4 galerons, l’estaquirot i el capità, el ball es realitza al ritme de grallers i timbaler. És un ball parlat on es fa mofa de l’escena política i social mitjançant versos satírics.