Molí Ca l’Oliver

El Molí de Ca l’Oliver, documentat per primer cop l’any 1703, és possiblement la construcció industrial més antiga que es conserva a Sant Quintí de Mediona. Aquest conjunt arquitectònic singular representa una peça clau de la història del municipi, destacant com el nucli paperer més important de la vila durant el segle XVIII.

Inicialment, el molí era una instal·lació farinera, però al voltant de 1703 va ser transformat en molins paperers, segons indica una inscripció a una de les seves arcades. En aquesta època, les seves instal·lacions incloïen dos molins de paper blanc, dos molins de paper d’estrassa i un molí fariner. L’any 1775, la Junta de Comerç de Catalunya el va incloure en la llista dels 100 principals molins paperers de Catalunya, destacant-ne la producció anual de 2.200 resmes de paper.

El propietari del molí, Josep Oliver, també tenia títols nobiliaris, com el de baró de la quadra de Pareras i senyor jurisdiccional del castell de Bolet. A finals del segle XVIII, el molí va ser escenari d’una llarga disputa amb l’Ajuntament de Sant Pere de Riudebitlles per la reconstrucció de la resclosa del rec comunal, una controvèrsia que va marcar la història local de l’època.

Transformacions al segle XIX

L’any 1871, el molí va ser transformat en una fàbrica tèxtil construïda sobre les instal·lacions d’antics molins fariners. Aquest procés d’industrialització va marcar una nova etapa en la història del conjunt.

Característiques arquitectòniques

El Molí de Ca l’Oliver està format per un conjunt de tres edificis que havien estat molins paperers, altres edificis residencials, un pati interior i una bassa d’aigua de dimensions considerables. Aquest petit nucli forma una estructura urbana elemental que li dóna una singularitat especial en comparació amb altres molins del Penedès.

1. El molí principal: situat a ponent, és una construcció de tipus tradicional amb planta semi-soterrània, planta baixa, dos pisos i golfes que funcionaven com a miradors. Destaca per la seva distribució irregular, amb habitacions amb voltes d’aresta i estances obrades a la roca. La planta baixa incloïa un celler amb tines, estables i altres usos típics d’una masia.
2. El molí sud-est: més petit i homogeni, té planta baixa, un pis i golfes que funcionaven com a assecadors. Conserva parcialment les instal·lacions papereres, incloent una gran pila per fer pasta de paper. El portal adovellat presenta una inscripció de 1825.
3. El molí nord-est: també irregular, presenta una barreja de materials constructius, com carreus ben escairats i tàpia. Inclou planta baixa, un pis i golfes amb miradors.

Entre aquests dos últims molins hi havia una construcció destinada a habitatges per als treballadors de la fàbrica. Al peu d’aquestes cases es conserva perfectament empedrat el tram del camí de Vilafranca.

La bassa i el rec de Ca l’Oliver

A la part sud del conjunt es troba la bassa de planta quadrada, que encara avui es nodreix amb aigua del rec de Ca l’Oliver. Aquest sistema hidràulic és essencial per comprendre la funcionalitat del molí al llarg de la seva història. El Molí de Ca l’Oliver és un dels conjunts arquitectònics més interessants i ben conservats de Sant Quintí. Amb una història que abasta més de tres segles, aquest lloc és testimoni de l’evolució industrial i social del municipi, des dels primers molins fariners fins a la consolidació de la indústria tèxtil.