L’Ermita de Sant Antoni, situada al cim d’un turó de Sant Quintí de Mediona, és un lloc emblemàtic que combina la devoció religiosa amb una història marcada per moments clau en el passat de la vila. La seva construcció va finalitzar l’any 1696 com a resultat del vot de poble fet pels quintinencs en agraïment a Sant Antoni de les Malalties, després d’una greu epidèmia de pesta bubònica l’any 1652. Aquest vot, que es manté vigent, es commemora amb gran devoció el dilluns després del primer diumenge de maig, quan se celebra la festa de Sant Antoni de les Malalties.
A més d’aquesta festivitat, l’ermita també va acollir durant segles altres celebracions importants, com la missa i processó del 13 de juny per Sant Antoni de Pàdua, i al gener, la benedicció dels animals per Sant Antoni Abat.
Un fortí en temps de guerra
La situació estratègica de l’ermita ha fet que també hagi tingut un paper rellevant en diverses guerres. Durant la Guerra del Francès (1808-1814), l’ermita va servir de quarter general per a les tropes franceses comandades pel general Luigi Mazzuchelli, que es va establir aquí entre l’1 i el 7 de gener de 1809. En aquest context, els regidors de Sant Quintí i el vicari Quintí Tort es van desplaçar a l’ermita per demanar al general que no destruís la vila.
Posteriorment, durant la Primera Guerra Carlina (1833-1840), l’ermita es va convertir en un lloc estratègic en el control del territori. El maig de 1836, les autoritats liberals van comunicar la construcció d’un fortí militar al turó, fet que va requerir la demolició parcial de l’ermita. Aquest fortí es va utilitzar com a caserna general pel comandant carlí Antonio de Urbiztondo entre l’1 d’octubre i el 18 de novembre de 1837, quan Sant Quintí va ser la capital carlina catalana durant 38 dies.
Un espai carregat de simbolisme
L’ermita de Sant Antoni, amb el seu fortí i el seu significat espiritual, és avui un testimoni viu de la devoció popular i del paper estratègic de Sant Quintí en moments crucials de la història catalana. Aquest lloc és un record de la força del poble quintinenc, tant en el pla espiritual com en l’àmbit militar, i una visita obligada per als qui volen descobrir el ric patrimoni històric i cultural de la vila.