Església de Sant Quintí de Mediona

L’Església de Sant Quintí és un dels elements patrimonials més destacats del municipi, amb una història que s’inicia al segle XI i que ha evolucionat al llarg dels segles. Situada al mateix emplaçament des de la seva primera referència documental l’any 1021, aquesta església ha sofert diverses transformacions, mantenint-se com un símbol religiós i cultural de Sant Quintí de Mediona. L’orientació de la seva nau principal, d’est a oest, segueix la tradició de les primitives esglésies cristianes, on l’altar s’il·luminava primer amb la sortida del sol, simbolitzant Crist com a llum que il·lumina del món.

Història i transformacions

Construïda sobre una església anterior més petita destruïda pels francesos el 1541, l’actual temple va començar a prendre forma el 1567 sota la direcció del prior Sebastià Ric. L’obra no es va limitar a aixecar un edifici més gran, sinó que es va buscar ornamentar-lo dignament amb l’ajuda de grans professionals de l’època.

L’any 1588, els jurats de Sant Quintí van contractar l’escultor Joan Llunell per crear el retaule major i el del Roser. Posteriorment, el 1595, el mestre Agustí Pujol, una de les figures més importants del barroc català, va intervenir esculpint imatges per millorar el treball que ja s’estava fent. Cap al 1605, la tasca de daurar i policromar el retaule major va ser encarregada al pintor milanès Joan Baptista Toscano, aconseguint un resultat espectacular que situava el temple dins de la història de l’art català.

Malauradament, aquest patrimoni va ser destruït durant la Guerra Civil Espanyola l’any 1936. Tot i que només se’n conserven algunes fotografies, aquestes permeten imaginar la magnitud i grandesa que va arribar a tenir l’església en aquell moment.

Restauracions i elements destacats

Després de la Guerra Civil, l’església va ser restaurada amb el suport del senyor Josep Ballvé Pallisé, un empresari tèxtil de la vila. El lloc que ocupava el retaule major es va redecorar amb imatges religioses que encara avui es poden contemplar, incloent sant Quintí al centre i les figures de sant Joan, santa Rosa, sant Josep i sant Lluís, que representaven els noms de la família Ballvé.

Entre altres elements arquitectònics i artístics de l’església, cal destacar:

• La capella del sagrari, probablement la part més antiga.
• La portalada romànica, parcialment conservada a l’entrada.
• La pica baptismal de ceràmica amb tapa, datada entre els segles XV i XVI.
• El campanar de planta quadrada, que corona el conjunt.

Amb més de mil anys d’història i una rica tradició artística i cultural, l’Església de Sant Quintí continua sent un testimoni viu del passat del municipi.