Miralls de l’Aigua

Distància: 6,70 km
Durada: 2 h i 30 min
Dificultat: Fàcil

Tipologia: Circular
Modalitat: A peu
Punts d’aigua: No

Punt d’inici: Aparcament públic carrer de la Bòria
[41.459391, 1.671816]

Descarrega la ruta en gpx

Descripció

Iniciarem la ruta a la Bòria, un barri perifèric del municipi constituït principalment per cases baixes de façanes blanques. Travessarem la carretera per prendre l’antic camí de les Tueses per passar a tocar de La Passada, una casa pairal reconeguda al poble. Estarem envoltats d’un paisatge de secà eminentment agrari, on el cultiu de la vinya, oliveres i ametllers seran els protagonistes.

Travessem la Riera de Mediona i iniciarem un tram del “Camí del riu“, itinerari de 43 km que ens portaria aigües avall fins a la confluència amb el Riu Anoia. Anirem, però, aigües amunt remuntant el curs de la riera tot trobant gorgs i salts d’aigua fins a arribar a Ca l’Olivé, un antic molí paperer parcialment en funcionament. La ruta segueix per dins la riera fins a arribar al Pont del Torí, punt en el qual sortirem de dins la llera tot passant per Ca l’Hortolà i una extensa zona d’horta dels afores del municipi.

Ens creuarem amb un dels antics safareigs de què disposava la vila, a tocar de la històrica fàbrica de Cal Maqueda avui dia enderrocada, fins a retrobar el camí que s’endinsa novament per dins de la riera. Arribarem a Les Deus, punt culminant de la ruta, un paratge conegut a la zona d’on brollen 23 fonts d’aigua fresca ideal per reposar a l’ombra dels majestuosos plataners i refrescar-se als calorosos dies d’estiu.

Sortirem a peu de carrer, i des d’allà només ens resta una llarga passejada pels carrers del poble fins a retornar a la Bòria. Abans d’arribar-hi però, encara tindrem temps de veure un parell d’antics molins fariners, el Molí del Rabí i el Molí del Nadal.

Una ruta que barreja història, natura, cultura i que valora els paisatges de l’Alt Penedès. Gaudiu-la.

Punts d’Interès

1. Cultius de secà: Observa els tres cultius predominants: vinya, ametllers i oliveres, per aquest ordre ocupaven els jornals dels pagesos des de finals d’estiu fins ben entrat l’hivern, ja que les seves èpoques de collita se succeeixen. La vinya fou important motor econòmic de la zona fins a l’arribada de la fil·loxera a inicis del S.XX. El cultiu de substitució van ser els ametllers, que van assolir el seu màxim desenvolupament en aquella època i actualment és un cultiu en retorcés. Avui dia s’estan plantant forces oliveres. Tots ells cultius de secà, ja que la pluviometria és de 600 mm anuals. Les aigües pluvials i d’escorrentia superficial s’aprofitaven al màxim gràcies als aljubs, cisternes soterrades coronades per una cabina d’on s’extreia l’aigua.
   
2. Teixó: Reconeixeu el dibuix dels cartells que senyalen el camí? És un teixó, mamífer mustèlid molt abundant a la zona. Els petits clots o a terra que anireu trobant al llarg del camí son senyal inequívoc de la seva presència quan busca arrels, tubercles i insectes. Les diferenciareu de les típiques “furgues” del senglar perquè les del teixó són molt més petites i menys profundes. Són plantígrads, és a dir recolzen tot el pes a la palma de l’extremitat quedant, marcant els coixinets dels 5 dits en la seva petjada. Amb sort també descobrireu la teixonera, un enorme cau amb vàries entrades i sortides i fins i tot  la seva latrina. Però no patiu, que no farà pas pudor! Les latrines dels toixons són forats a terra amb l’excrement a dins. Sovint els fan concentrats en un mateix espai. 
   
3. La riera: Aquest tram de riera forma part del Camí del Riu, un itinerari de 43 km d’alt valor natural i paisatgístic que discorre per les conques del Mediona-Bitlles, Llavernó i Anoia. Observeu els grans plataners que ens envolten, així com l’abundant canyís (foto), una planta aquàtica usada antigament per construir sostres, envans i encanyissades. Ens trobem en un entorn humit i ombrívol, freqüentat pel bernat pescaire, aturat immòbil en anlgun racó esperant capturar peixos o amfibis; les mallarengues blava o la carbonera amunt i avalls per les branques dels arbres; o la merla gratant el terra sota algun arbust i que en sentir-nos marxarà volant alertant als altres ocells amb el seu cant. Deixeu-vos endur pels sons i pel dolç fruir de l’aigua!
   
4. Ca l’Olivé: Aquestes edificacions en estat semi ruïnós, formen part del complex de ca l’Olivé, el que fou un dels molins paperers més importants de Catalunya parcialment en funcionament avui dia. Una gran bassa d’aigua  alimentava la roda hidràulica, la qual movia els engrenatges de la maquinària mitjançant  un sistema de transmissions amb corretges. La fàbrica constava de dos molins de paper blanc i dos de paper d’estrassa (paper fet amb draps de baixa qualitat, gruixut i molt absorbent usat per embolicar i no apte per escriure). La força motriu de l’aigua del riu fou la responsable d’un enorme desenvolupament industrial en aquest tram de riu, on aigües amunt trobarem fins a 5 antics molins o fàbriques tèxtils abandonades.
   
5. Les Mines de l’Aigua: Estem davant d’una gran obra d’enginyera de l’època, un rec subterrani que discorre per un túnel de prop de 400 metres que alimenta la bassa de Ca l’Olivé. Aquests dos forats que veieu són les antigues galeries de desguàs usades quan es volia procedir al buidatge del rec per realitzar tasques de neteja i manteniment, que acostumava a ser una vegada l’any. S’anomenen vagants les comportes de ferro que obrien o tancaven el pas de l’aigua i aquesta resclosa que veieu és el punt de captació de l’aigua.
   
6. Zona d’horta: Les generoses aigües provinents del riu  Mediona han estat cabdals al llarg de la història de Sant Quintí, ja que  van permetre  un notable desenvolupament industrial i agrícola aportant riquesa i prosperitat a la vila. Existeix una extensa xarxa de recs que articula el territori, molts d’ells encara en ús. Els safaretjos  també adquiriren gran importància, ja que no només s’hi anava a rentar la roba sinó que també era lloc de reunió de les dones del poble. Estem travessant la principal zona d’horta del municipi, on són ben reconeguts a la comarca els planters de Ca l’hortolà i dels Vivers Coca, un autèntic verger rodejat de muntanyes i cultius de secà on l’aigua és un bé escàs i preuat.
   
7. Pèlag de les bruixes: Havíeu sentit mai la paraula pèlag? Segurament no, ja que és un mot usat únicament a Sant Quintí per definir un gorg o toll d’aigua. Ens trobem al Pèlag de les Bruixes, petit racó ombrívol que fa les delícies de grans i petits els calorosos dies d’estiu. A peu d’aigua es forma el típic bosc de ribera, on pollancres, verns, oms i freixes són les espècies arbòries més freqüents i conegudes. Però si ens hi fixem, veurem altres espècies herbàcies que creixen arran d’aigua tals com l’herba capil·lera (un tipus de falguera), la viola de bruixa (foto), una planta poc abundant que floreix a l’hivern, o els créixens (Nasturtium officinale) que són comestibles. 
   
8. Les Deus: Ens trobem al paratge de les Deus, punt culminant de la nostra ruta on podem observar el Pèlag Gran i les 23 fonts que brollen de l’interior de la roca. Aquest és un aflorament d’aigua provinent de l’aqüífer de Capellades, històricament sobreexplotat. Aigües amunt veiem com la força erosiva de l’aigua ha encaixat la llera de la riera, creant formes capritxoses a la roca. Estem en un entorn purament càrstic, on reconeixem formes típiques fruit dels processos de dissolució de la roca calcària, tals com la formació de coves (es poden visitar). La roca que ens envolta són els travertins, anomenat “turu” a la zona i emprat en construcció, ja que és un material tou i fàcil de treballar.
   
9. Atzabara: L’art de la pedra seca. Contempleu aquests murs completament alineats sense presència de ciment o materials de construcció més enllà de pedres de diverses dimensions col•locades per mans expertes. Aquest mur està format per còdols i blocs, roques d’origen fluvial provinents d’antics rius que desguassaven les aigües a un mar interior fa 40 milions d’anys. Les plantes que hi creixen arrapades són les atzavares (foto), una espècie naturalitzada al nostre territori. Sabíeu que inverteix tanta energia en la seva floració que només ho fa una vegada a la vida i després mor? Reproduint-se d’aquesta manera, deixa al seu voltant gran quantitat de nous individus que  ràpidament entren en competència per tal de colonitzar l’espai.

Tingueu en compte

• Cal seguir fidelment el track perquè en algun punt pot portar a confusió, sobretot al paratge de Les Deus quan les instal·lacions no estan obertes al públic.
• Part de la ruta discorre per pista asfaltada i cal anar amb compte amb els vehicles motoritzats.

AIGUA
Hi ha una font a l’inici del recorregut, a la Bòria.
Podem tornar a recarregar les cantimplores a Les Deus.

METEO

• Part de la ruta transcorre per una zona sense cap ombra, evitar les hores de major insolació a l’estiu.
• Assegureu-vos que no hi ha previsió de fortes pluge.

TERRENY

• Cal anar ben calçat i equipat, ja que el terreny és humit i relliscós.
• Es necessita certa agilitat per realitzar aquesta ruta, ja que en certs punts cal creuar la riera per passeres o a través de pedres.

Consells i precaucions

PRECAUCIONS

• Les cabanes i els camps de conreu són de propietat privada, per tant cal ser respectuós en tot moment.
• Eviteu caminar durant les hores de màxima calor, ja que hi ha poques ombres al camí.
• Es creuen dues carreteres, així que cal caminar en fila índia i pel costat esquerre de la carretera.
• Els camins poden ser transitats per vehicles, així que mantingueu els nens propers i atents.

MATERIAL

• Cal portar protecció solar i roba d’abrigar si s’escau.
• Els pals ens ajudaran a caminar en els trams més complicats.
• Uns prismàtics per observar ocells a les zones humides.

ALTRES EQUIPAMENTS

• A Les Deus podeu visitar les Grutes, es fan visites guiades als caps de setmana i cal reservar prèviament.
• A les Deus també podeu fer un circuit d’aventura amb tirolines, vies ferrades i ponts tibetans. Cal reservar prèviament.
• Aquesta ruta s’inclou dins el “Cami del Riu”, itinerari de 43 km que aigües avall